El relat digital: una eina d'aprenentatge i comunicació

Aprofundint en les capacitats de les noves tecnologies i, per a facilitar el procés d'ensenyament-aprenentatge, incidirem en les possibilitats del digital storytelling com a eina que facilita la narració d'històries. La narrativa digital multimodal, recolzada en l'utilització d'elements multimèdia (gràfics, vídeo, text, música...) contribueix a generar noves formes d'alfabetització, tal com assenyalen Cortés, Méndez i Lacasa (2016).

 https://flic.kr/p/9GL6tt

Aquestes autores defensen que els centres educatius han d'apropar-se a les pràctiques adolescents i proporcionar a l'alumnat les habilitats necessàries per a viure, comprendre i comunicar-se oferint-los una alfabetització múltiple. Apunten també que la incorporació de les xarxes socials a la vida quotidiana defineix una cultura participativa, on la ciutadania no és només receptora de missatges, sinó també creadora de continguts. Alhora defensen treballar als centres educatius amb les xarxes socials que ofereixen a l'alumnat les possibilitats de pertànyer a un grup, fer servir múltiples llenguatges, participar conjuntament en l'espai i el temps amb els seus companys, i gaudir d'un diàleg individual i col·lectiu.

Precisament amb la intenció de motivar l'alumnat i promoure l'alfabetització digital, Del Moral, Villalustre i Neira (2016) van dur a terme una experiència amb alumnes de Primària i Infantil que havien de produir 14 storytellings mitjançant un disseny col·laboratiu. En aquest cas, les autores van concloure que l'activitat narrativa desenvolupada havia promogut la creativitat i les competències socials dels estudiants. Destaquen la versatilitat del relat digital i el qualifiquen com un instrument “apte per abordar múltiples temàtiques i transmetre dieferents tipus de creacions, a més de ser un mitjà per a l'expressió dels interessos i les emocions dels menors”.

http://www.aulaplaneta.com/wp-content/uploads/2015/07/Inf_Storytelling_Con_Tic.jpg 

 

En la mateixa línia que Rosales-Statkus i Roig-Vila (2017), nosaltres considerem que el relat digital permet establir un pont entre l'educació i la tecnologia, fent ús de les noves eines que faciliten la comunicació i la col·laboració entre persones de tot el món. Aquestes autores defineixen el digital storytelling com “una eina efectiva per al desenvolupament de les competències del segle XXI” que, mitjançant la difusió en xarxa, aconsegueix “ampliar l'audiència i les possibilitats d'intercanvi d'opinions” que poden contribuir a millorar la qualitat de l'aprenentatge.

En el cas d'aquesta assignatura, hem utilitzat el relat digital en forma de blog, emprant les nostres habilitats i els coneixements que anàvem adquirint setmana a setmana, explorant (i fent explorar als nostres lectors) nous escenaris. Al mateix temps, hem anat desenvolupant habilitats de pensament crític que anàvem connectant amb els nostres coneixements previs i les nostres experiències.
Així doncs, podem dir que el relat digital és l'expressió o la versió moderna de l'antic art de narrar històries: pren l'estructura i alguns elements del relat tradicional, però inclou eines de tecnologia multimèdia (elaboració de blogs, tuits, infografies...) i les incorpora a l'educació, permetent a l'alumnat participar en el muntatge d'un "producte" multimèdia per compartir una història (la nostra de l'aprenentatge sobre les TIC i l'educació). A més, l'ús de les tecnologies emprades facilita la connexió, la comunicació i la col·laboració amb altres persones del món, establint un pont amb elles i la seua manera de veure l'educació.