Després d’haver vist el rol del professorat, aquesta setmana reflexionarem sobre l’autoregulació i l’avaluació, dues tasques molt lligades entre si.
Recordem que Zabala i Arnau (2007) enumeren una desena de principis pedagògics que permeten desenvolupar el marc teòric que ha d'existir perquè un aprenentatge sigui significatiu. Entre aquests principis, destacarem la necessitat de vincular els nous continguts amb els previs; considerar les capacitats cognitives de l'alumnat; ensenyar nous continguts significatius i funcionals, i tenir una actitud favorable cap a l'aprenentatge, amb autoestima, sentit i motivació. Aquests autors també esmentaven la necessitat de realitzar metacognició o reflexió sobre el propi aprenentatge.
Tots aquests principis interactuen dins un model d'aprenentatge: el
de l'autoregulació. Panadero i Alonso-Tapia revisen el model
de
Zimmerman i defineixen l’autoregulació com "el control que el subjecte
realitza sobre els seus pensaments, accions, emocions i motivació mitjançant
estratègies personals per assolir els objectius que ha establert". Aquest procés cíclic està dividit en tres fases
(planificació, execució i autoreflexió) que influeixen en les posteriors
i, per tant, en la totalitat del procediment.
 |
En la primera fase, l'alumnat autoregula el seu aprenentatge establint uns
objectius, planificant la tasca, i coneixent els criteris d'avaluació. En la fase d'execució són clau l'autoobservació per modificar les
estratègies en cas necessari, i l'autocontrol per mantenir la concentració. Per acabar, resulta imprescindible la fase d'autoreflexió per arribar a unes conclusions
que permetin una nova planificació de la mateixa tasca o millores en la
planificació de noves: és el que s'anomena metacognició. Així, l'alumnat s'autoavalua en funció del seu
nivell d'assoliment dels objectius establerts inicialment per ell mateix: valoració
de l’èxit en el resultat i reacció, bé automotivant-se, realitzant inferències
adaptatives o defensives que el portaran a enfrontar-se de nou o a evitar la
tasca que ha jutjat poc exitosa.
Malgrat tot això, de vegades, si hi ha un buit entre
els coneixements ja assolits i els nous, l’alumnat es pot sentir perdut i
incapaç de relacionar aquests continguts. Això s’ha d’evitar per tal que
aparegui un sentiment de fracàs i evitar que s’enfrontin de nou amb la tasca
que suposa l’autoaprenentatge provocant que aquesta roda d’autoregulació tingui
un efecte negatiu.
D’altra banda, Sanmartí (2010) considera que l’avaluació
té dues finalitats: autoregular l’aprenentatge, tal com s’ha explicat
anteriorment, i comprovar què s’ha après. Aquesta última es pot comprovar
mitjançant la carpeta d’aprenentatge que ja treballem a d’altres assignatures,
mentre que la primera ho fa amb mapes conceptuals, diaris a classe, etc.
Aleshores, com a docents haurem de planificar meticulosament i de manera coherent allò que l'alumnat pot ser capaç d'assimilar, entrellaçant i relacionant continguts apresos amb altres de nous; oferint les eines competencials per afrontar el treball i guiant l'aprenent perquè s'adoni del seu propi aprenentatge i pugui autoregular-se de manera positiva.
De manera similar, en aquest bloc anem enllaçant uns principis pedagògics amb altres, intentant copsar la importància del procés d'ensenyament-aprenentatge. En aquest cas i, des del punt de vista de l'alumne, hem après a autoregular-nos a partir de l'objectiu final d'aquest blog, dels criteris establerts i comprovant cada setmana que assolim i interioritzem els conceptes prèviament estudiats.
Aleshores, com a docents haurem de planificar meticulosament i de manera coherent allò que l'alumnat pot ser capaç d'assimilar, entrellaçant i relacionant continguts apresos amb altres de nous; oferint les eines competencials per afrontar el treball i guiant l'aprenent perquè s'adoni del seu propi aprenentatge i pugui autoregular-se de manera positiva.
De manera similar, en aquest bloc anem enllaçant uns principis pedagògics amb altres, intentant copsar la importància del procés d'ensenyament-aprenentatge. En aquest cas i, des del punt de vista de l'alumne, hem après a autoregular-nos a partir de l'objectiu final d'aquest blog, dels criteris establerts i comprovant cada setmana que assolim i interioritzem els conceptes prèviament estudiats.
Personalment trobo molt interessant aquest model educatiu mitjançant l'autoregulació del mateix alumne, perquè penso que és una cosa que al organitzar-la i fer-la ell, rep una automotivació per assolir els objectius que ell mateix s'ha plantejat.
ResponderEliminarAra bé, al paràgraf en què assenyaleu un "buit" entre els coneixements assolits i els nous, el qual pot fer sentir perdut a l'alumne, jo entenc que és aquí on es situaria la figura del professor. Dins el model d'autoregulació, no deixem sols als nens, sinó que nosaltres ens posicionem com a guies durant el seu aprenentatge, un dels rols que comentaven a les classes.
De manera que la roda de l'autoaprenentatge, com bé dieu no tindria futur si el nen es troba sol en moments de dubtes o conflicte, però nosaltres com a professors - guies li donem les eines necessàries en aquest punt i dins la seva llibertat rep la nostra ajuda i coneixements per continuar avançant en el seu camí.
Carmen.
Hola!
ResponderEliminarM’ha agradat molt la vostra entrada i el tractament que li doneu a aquest tema tan rellevant com és l’avaluació i l’autoregulació. A més, com a experiència pròpia, heu destacat el fet que ja hem descobert i utilitzem en altres assignatures la carpeta d’aprenentatge, un recurs que pot resultar essencial per tal que el professor se n’adoni d’allò que ha après l’alumne.
Per altra banda crec que deixeu molt clar un aspecte important: autoregular el propi aprenentatge és una tasca que ha de fer l’alumne, però no pot fer-ho sol, com dieu, és també feina del docent planificar de manera meticulosa i coherent allò que l’alumnat pot ser capaç d’assimilar i guiar-lo en aquest procés.
Ana Riera
Queda clarament explicat l’aprenentatge autoregulat. Jo només afegiria que es pot considerar una competència a adquirir donat que es una capacitat important per afavorir l’autonomia, trobo que pot ser útil para la vida i per desenvolupar una gran quantitat de professions.
ResponderEliminarSoc en Xicu
EliminarM'ha agradat molt l'última part del bloc on parlau de la importància d'entrellaçar i relacionar coneixements. Crec que aquesta relació de coneixements evidencia verdaderament el procés d'aprenentatge dels alumnes. El fet de poder establir connexions amb coneixements previs o amb coneixements d'altres matèries fa que el seu procés d'aprenentatge sigui realment significatiu.
ResponderEliminarDani
Hola!
ResponderEliminarTrobo que heu sintetitzat de manera molt clara els dos conceptes que ens expliqueu: autoregulació i avaluació. Crec que tant un com l'altre són indispensables per aconseguir que els alumnes se n'adonin de tots els coneixements que van adquirint, aprenguin i vegin què estan fent bé i què poden millorar.
Vull comentar també que m'ha agradat la idea de relacionar el que esteu explicant amb el blog que esteu creant, ja que així és encara més visual i s'entén encara més quina és la idea de l'autoregulació i quines eines podem utilitzar per fer-ho.
Mònica