PROJECTES, COMPETÈNCIES, AUTOREGULACIÓ, APRENENTATGE SIGNIFICATIU... LA QÜESTIÓ ÉS APRENDRE
Tant els estudis de casos i l'ABP (Aprenentatge Basat en Problemes) aplicats a les universitats de Harvard (1908) i McMaster (1960), com els projectes interdisciplinaris i l'enfocament globalitzador per l'aprenentatge de les competències, impliquen treballar de manera cooperativa per projectes mitjançant l'ús de les competències amb un ordre, una coherència i una seqüenciació en l'aplicació de les metodologies. Es tracta, doncs, de planificar, investigar, organitzar la informació, compartir, contrastar i sumar opinions, elaborar, crear, exposar, reflexionar i aprendre, com assenyala també Hernández (2000).
Zabala i Arnau (2014) i Trujillo estan estretament relacionats en el tractament que fan d'aquest tema. Tots tres autors ens han ajudat a comprendre millor l'aplicació del treball basat en projectes cooperatius per aprendre els continguts mitjançant l'ús de les competències des de la seqüenciació d'aquesta aplicació: des del per què de la metodologia i la seva planificació, fins a la reflexió i l'aprenentatge finals.
Imatge: https://www.jpl.nasa.gov/images/mars/20130221/mars20130221-640.jpg
Però, què són les competències? Per què necessitem aprendre competències? Com ensenyem les competències?
Les competències són eines internes que hem aprés i que fem servir per desenvolupar qualsevol tasca. Si som capaços de realitzar alguna cosa amb èxit, vol dir que som competents en això que hem fet (hem autoregulat i assolit internament aquest aprenentatge). Aprendre competències durant el procés d'ensenyament-aprenentatge de qualsevol àrea ens farà competents en un món que ens necessita. Ensenyar competències no és gaire fàcil, però amb la perspectiva que ens presenten Zabala i Arnau podem veure que si, el professorat fomenta la investigació, l'organització, la cooperació, el treball per projectes, etc., està creant un ambient idoni per a l'aprenentatge de les competències.
Tant els estudis de casos i l'ABP (Aprenentatge Basat en Problemes) aplicats a les universitats de Harvard (1908) i McMaster (1960), com els projectes interdisciplinaris i l'enfocament globalitzador per l'aprenentatge de les competències, impliquen treballar de manera cooperativa per projectes mitjançant l'ús de les competències amb un ordre, una coherència i una seqüenciació en l'aplicació de les metodologies. Es tracta, doncs, de planificar, investigar, organitzar la informació, compartir, contrastar i sumar opinions, elaborar, crear, exposar, reflexionar i aprendre, com assenyala també Hernández (2000).
Zabala i Arnau (2014) i Trujillo estan estretament relacionats en el tractament que fan d'aquest tema. Tots tres autors ens han ajudat a comprendre millor l'aplicació del treball basat en projectes cooperatius per aprendre els continguts mitjançant l'ús de les competències des de la seqüenciació d'aquesta aplicació: des del per què de la metodologia i la seva planificació, fins a la reflexió i l'aprenentatge finals.
Imatge: https://www.jpl.nasa.gov/images/mars/20130221/mars20130221-640.jpg
Però, què són les competències? Per què necessitem aprendre competències? Com ensenyem les competències?
Les competències són eines internes que hem aprés i que fem servir per desenvolupar qualsevol tasca. Si som capaços de realitzar alguna cosa amb èxit, vol dir que som competents en això que hem fet (hem autoregulat i assolit internament aquest aprenentatge). Aprendre competències durant el procés d'ensenyament-aprenentatge de qualsevol àrea ens farà competents en un món que ens necessita. Ensenyar competències no és gaire fàcil, però amb la perspectiva que ens presenten Zabala i Arnau podem veure que si, el professorat fomenta la investigació, l'organització, la cooperació, el treball per projectes, etc., està creant un ambient idoni per a l'aprenentatge de les competències.
Cal recordar que, quan l'alumnat s'enfronta a una tasca amb la seguretat d'assolir-la amb èxit, estarà disposat a posar-se a treballar i, al mateix temps, divertir-se amb l'experiència educativa. Aquí veiem amb claredat que el plantejament inicial del projecte coincideix amb la fase de planificació de l'aprenentatge autoregulat (Zimmerman) explicat a l'entrada anterior. Aquesta fase està formada per l'anàlisi de la tasca i les creences automotivadores, de manera que la curiositat que desperti el projecte o la tasca en sí seran clau per garantir l'èxit del procés.
Precisament, els projectes interdisciplinaris són metodologies d'ensenyament i aprenentatge centrades en el procés pedagògic més que no en el resultat. Per tant, durant la fase d'execució d'aquests projectes, l'alumnat ha de sentir-se capacitat per fer la tasca assignada i, així, ha de percebre que controla la situació perquè no està sotmès a una única forma d'aprendre. Es tracta d'exercir un autocontrol i una autoobservació constants, monitoritzant i registrant els avenços que fa.
L'avaluació final del projecte ha de servir perquè l'alumnat s'adoni de l'aprenentatge que està fent mitjançant l'evidència aportada pel seu propi progrés. Aquesta evidència li permetrà adoptar decisions en el futur per millorar en el seu aprenentatge personal: coincidiria amb el que Zimmerman anomena fase d'autoreflexió, que consisteix a ajudar l'alumnat a buscar les causes internes del resultat obtingut, mitjançant l'autojudici i l'autoreacció.
En aquesta assignatura, aplicam l'aprenentatge basat en problemes mitjançant l'elaboració d'aquest bloc, la publicació i la curació de tuits, la reflexió conjunta i l'anàlisi crítica dels blocs dels nostres companys. No només autogestionam el nostre aprenentatge pel que fa a l'adquisició de coneixements sobre TIC i docència, sinó que aplicam aquests continguts directament en l'elaboració de les nostres entrades i infografies, prèvia repartició de les tasques de forma col·laborativa.
APB GRUP 2
Precisament, els projectes interdisciplinaris són metodologies d'ensenyament i aprenentatge centrades en el procés pedagògic més que no en el resultat. Per tant, durant la fase d'execució d'aquests projectes, l'alumnat ha de sentir-se capacitat per fer la tasca assignada i, així, ha de percebre que controla la situació perquè no està sotmès a una única forma d'aprendre. Es tracta d'exercir un autocontrol i una autoobservació constants, monitoritzant i registrant els avenços que fa.
L'avaluació final del projecte ha de servir perquè l'alumnat s'adoni de l'aprenentatge que està fent mitjançant l'evidència aportada pel seu propi progrés. Aquesta evidència li permetrà adoptar decisions en el futur per millorar en el seu aprenentatge personal: coincidiria amb el que Zimmerman anomena fase d'autoreflexió, que consisteix a ajudar l'alumnat a buscar les causes internes del resultat obtingut, mitjançant l'autojudici i l'autoreacció.
En aquesta assignatura, aplicam l'aprenentatge basat en problemes mitjançant l'elaboració d'aquest bloc, la publicació i la curació de tuits, la reflexió conjunta i l'anàlisi crítica dels blocs dels nostres companys. No només autogestionam el nostre aprenentatge pel que fa a l'adquisició de coneixements sobre TIC i docència, sinó que aplicam aquests continguts directament en l'elaboració de les nostres entrades i infografies, prèvia repartició de les tasques de forma col·laborativa.
APB GRUP 2
L'entrada no manca d'importància dins un context sociocultural que avança sense frens. Així doncs, si la societat està patint una evolució constant, no és d'estranyar que l'educació també ho ha de fer. La metodologia tradicionalista emprada per ensenyar determinats coneixements, la del professor parlant i avaluant l'alumnat i aquest, simplement, fent d'auditori, ja no té cap sentit. L'alumnat no aprèn de la mateixa manera com si esdevé partícip de l'aprenentatge. Així, l'aprenentatge basat en projectes, em sembla una metodologia molt interessant per preparar-los per a un futur real i, quan dic real, em referesc a nodrir-los d'eines útils per emprar dia rere dia. Comentat això, m'agradaria reconèixer-vos la feina de l'elaboració d'una infografia pròpia que serveix com a guia a l'hora de voler utilitzar aquesta metodologia dins la classe.
ResponderEliminarMargalida Llompart Cifre
Hola, cookies!
ResponderEliminarM’agrada molt sa finalitat del vostre títol: la qüestió és aprendre. En aquest comentari vull donar èmfasi a la fase d’autoreflexió que nomeneu. La fase que consisteix a ajudar els alumnes a cercar causes internes del resultat obtingut amb autojudici i autoreacció. És essencial que els alumnes siguin conscients d’aquesta fase, ja que l’han de saber regular per així donar el millor d’ells, ni menys, ni més. És gràcies a aquesta fase que els alumnes s’adonen que aprenen. Personalment, crec que és una eina clau.
També us vull comentar la infografia, és molt completa i il·lustrativa, un molt bon suport!!
Paloma Ametller
Hola!
ResponderEliminarAntigament les persones tenien un ofici, una funció molt específica dins la societat, i no necessitaven dominar altres aspectes que no tinguessin una relació directe amb aquest. Però això ha canviat fa molt de temps, ara qualsevol individu té que ser competent, sense importar quina és la seva feina.
Queda clar que la societat ha evolucionat a una velocitat molt més elevada que el món de l’educació (els estils d’ensenyança tradicionals són encara els més utilitzats), i l’ABP se’ns presenta com una oportunitat de treballar a les aules des d’un punt de vista competencial, ajudar als alumnes a ser creatius, a identificar problemes i a poder-los resoldre amb èxit.
Enhorabona per la entrada i per la infografia, crec que és molt completa i entenedora.
David Marí Navarro