Rol del professorat



Fins fa uns anys el paper del professorat en una aula tradicional agrupava múltiples rols: model a seguir, animador, guia, etc. Però ja l'any 2010, Siemens assenyalava que, amb l’arribada de les noves tecnologies, els rols del professorat es modifiquen, ja que les noves eines amplien el potencial d'aprenentatge. En conseqüència, Siemens planteja uns nous rols dels professorat:

1. Amplificar el radi d’acció docent mitjançant les xarxes socials.
2. "Curar" o fer-se càrrec de guiar els individus que aprenen.
3. Obrir camins i, al mateix temps, filtrar l’abundància d’informació.
4. Revelar l’estructura de contingut del curs a mida que aquest es desenvolupa.
5. Seleccionar lectures.
6. Ensenyar a aprendre no només dins l’aula.
7. Tenir presència a les xarxes i aportar-hi el punt de vista docent.

Imatge: https://pixabay.com/p-1026081/?no_redirect
 
Anys més tard, Salinas, De Benito y Lizana (2014) també defensen que, en aquesta era digital, ens hem de trobar amb docents que es caracteritzin per la connectivitat, pel maneig del coneixement i la construcció de xarxes i entorns personals d’aprenentatge. A mida que avança el curs, el professorat comenta, sintetitza discussions, ofereix perspectives crítiques i dirigeix l'estudiantat cap a nous recursos desconeguts, tant digitals com analògics. També per a Wheleer (2011), els nous docents es caracteritzen per la “curació” (filtre, gestió) dels continguts, la col·laboració, el coaprenentatge, la facilitació, el recolzament a l’aprenentatge i la inspiració. Els docents actuals i del futur hauran de manejar aquests nous escenaris pedagògics per poder fer front a l'alumnat i a la seva infinita necessitat d’aprenentatge.

Com Area i Pessoa (2012), reprenem la metàfora de Zygmunt Bauman sobre la liquiditat dels processos actuals de canvi sociocultural. Dins aquesta mar digital, sempre canviant i inestable, plena de recursos, informació i cultura, la tasca del docent es fa més difícil que mai: hem d'adquirir el rol de guia, però procurant interferir mínimament en el procés d'autodescubriment de l'alumnat.
Amb totes les tecnologies a la nostra disposició, la informació deixa de sortir només del llibre de text i passa a ser infinita. Serà el professorat (nosaltres) qui haurà de guiar l'alumnat en aquest camí de descobriment, però situant-se en un segon pla i potenciant l'autonomia dels estudiants, per tal que siguin conscients del seu aprenentatge. Amb aquest bloc volem dotar l'estudiantat, però també el professorat, d'eines que els permetin continuar aprenent quan abandonin l'aula. Només així aconseguirem una ciutadania crítica, que sàpiga adaptar-se al canvi constant i fer un ús responsable de les tecnologies.

Actualment, trobem una voluntat de canvi per part de docents motivats per la necessitat d’adaptar el sistema educatiu a la societat. No podem deixar morir el procés d’ensenyament-aprenentatge a les escoles: no hi ha millor aprenentatge que aquell que es fa de manera activa i conscient. Aquest canvi, orientat a l’aplicació de noves metodologies que inclouen les noves tecnologies i el treball cooperatiu, suposa també l'establiment de nous rols: professor guia, alumnes investigadors i descobridors del seu propi aprenentatge. Però, es poden desenvolupar aquestes noves metodologies a les escoles? Hi ha recursos? 

Podeu aprofundir en aquest debat llegint un article que trobareu aquí.

Aquesta tasca ens fa més conscients de la dificultat que haurem d'enfrontar en un futur quan volguem exercir i incorporar les noves metodologies d'ensenyament aprenentatge i fer un bon ús pedagògic de les noves tecnologies a l'escola. Aspectes amb els quals estem d'acord per millorar el  procés d'ensenyament aprenentatge.

 






2 comentarios:

  1. La pregunta que plantegeu al final, si hi ha o no recursos per a aplicar aquestes noves metodologies, em sembla oportuna i una qüestió a tenir en compte. Em decant per respondre de forma negativa, possiblement no hi ha tots els recursos necessaris per a fer efectius els objectius proposats.

    No obstant això, no m'agradaria que aquesta realitat serveixi com a excusa perquè aquesta innovació sigui desconsiderada. Segurament avui dia no puguem fer fàctica tota la teoria, però no oblidem l'après, no deixem de ser conscients de la necessitat de canvi i de transformació demandada.

    Marina Morales.

    ResponderEliminar
  2. Seguint la mateixa línea que la Marina, i fent una mica de debat amb les preguntes que plantejau cap al final de la vostra entrada, jo tampoc crec que avui dia es tinguen els recursos necessaris per tal de poder aplicar aquestes noves metodologies a les escoles/aules. I no només això, sinó que probablement, falta també molta motivació. Tot i que com esmentau hi ha tot un equip docent al darrere d'aquestes iniciatives positiu i amb ganes d'innovar i d'adaptar l'educació a la nova societat mitjançant els recursos que puntualitzau, crec que encara queda un gran ampli sector de docents i, en general, un gran sector pertanyent a la comunitat educativa dels centres que no aboga per aquestes millores.
    D'aquesta manera crec que s'hauria d'intentar conscienciar de la importància que té avui dia aquestes innovacions. Convencer que tots aquest canvis van més enllà d'una simple actualització o modernització del sistema educatiu. Que es volen fer per apropar-nos a un objectiu comú que potenciï l'aprenentatge dels estudiants i, en definitiva, tractar de fer arribar a tota la comunitat educativa més tradicional i conservadora la rellevància de tot aquest nou engranatge que s'està posant en marxa.
    No m'agradaria deixar passar l'oportunitat d'esmentar lo complet que és l'article al que heu fet menció per concluir la vostra entrada.

    Ainhoa Rives.

    ResponderEliminar

Open Education

Com a plasmació de l'Open Education, les pràctiques educatives obertes ( OEP ) inclouen d'una banda la creació, l'ús i la reut...