Imatge: Evolution des Wissens
(https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1c/Evolution-des-wissens.jpg)
Encetem aquest bloc de reflexió sobre l’educació al segle XXI considerant
la finalitat del sistema educatiu, que no és altra que el desenvolupament
integral de les persones i l’adquisició d’un saber pràctic per damunt del
teòric o purament acadèmic, i és la que marca les competències que ha d’assolir
la persona durant el procés educatiu.
Tot i que continua havent-hi un component acadèmic important, l’escola ha
hagut d’evolucionar a
corre-cuita, i encara ho fa, per adaptar-se a un context globalitzat amb noves
exigències (idiomes, tecnologia, habilitats comunicatives, atenció a la
diversitat, etc.). Al mateix temps, les famílies “han hagut d’entrar a l’aula”
per coresponsabilitzar-se de la tasca formativa. Així, l’educació passa
a ser un procés que inclou agents formals, informals i no formals per assolir
l’objectiu últim de preparar “per a la vida”.
Vivim a l'era de l'educació per a tothom, atenció a la diversitat de
l'alumnat, la globalització, la interculturalitat, la sobreinformació constant
i fàcilment accessible gràcies a les noves tecnologies. La societat i la
família han canviat els seus rols ben establerts anteriorment. Actualment, hi
ha un ordre aparent que engloba un desordre caòtic necessitat d’una
reestructuració.
Per exemple, la generació Z ha nascut amb una tablet a les mans, té
i utilitza de manera quotidiana dispositius electrònics i accedeix a la xarxa
amb tota aquesta informació infinita: vivim, citant Neil Postman, a
Technopolis. La tecnologia és a l'abast de tothom, mentre que l'escola segueix
amb els seus llibres de text i sense saber fer un bon ús pedagògic dels
recursos tecnològics que té a l’abast. No podem culpar només el sistema
educatiu i/o els professionals de la docència del desfasament entre la
velocitat a la qual es mou la societat i el ritme d'ensenyament-aprenentatge
que s'aplica a l'escola. Aquesta necessita recursos tecnològics i espais per
aplicar una metodologia basada en aprendre fent, en l'auto-recerca de l’alumnat
guiada pel professorat i el bon ús de les TIC.
***
Nosaltres pensem que govern, professionals de l'educació i família han de
treballar en equip per poder assumir aquest gran desenvolupament i conduir-lo
cap a una evolució, un progrés del sistema educatiu. La tasca d’aquesta
primera entrada ens ha permès connectar conceptes
de diferents àmbits del màster: per exemple, hem vist que la necessitat de crear espais que permetin 'aprendre
fent' passa per canviar l'actual estructura de les aules (no només en Secundària, sinó en totes les etapes educatives). Aquest
punt ens ha remès al documental Economia en colors, on es mostra un aula molt diferent que fan servir els jesuïtes d'El
Clot per desenvolupar un sistema de treball inclusiu, on els estudiants
desenvolupen tasques individuals i en grups mentre el professor crea situacions
d'ensenyament-aprenentatge.
La creació d'aquest eportfoli ha
estat el primer contacte amb la tecnologia dels blocs per a algunes de nosaltres, així com una constatació
de les possibilitats docents d’aquesta eina. Hem pogut comprovar com els blocs
ja s'estan fent servir en alguns centres, per exemple, per consolidar els
coneixements dels alumnes de PALIC i fer crèixer la seva autoestima. Tal
vegada, el major descobriment d'aquesta primera setmana han estat les
infografies: la possibilitat de transmetre idees clau d'una forma molt visual que
facilitarà la seua assimilació per part de l'alumnat.
El debat que se'm planteja en primer moment ve relacionat amb aquesta "correlació" de la que parleu en quant a la figura de la família dintre de l'àmbit educatiu. Essent un debat prou estès i sobre el que hem parlat en diferents classes del màster de formació de professorat, penso que és un dels punts més complicats en aquesta nova era educativa. És a dir, com bé comenteu, les noves generacions venen amb la tablet sota el braç, i si bé ens hem d'adaptar sí o sí, ja no només com a docents, sinó com a persones en la societat actual (tràmits, burocràica, etc. via noves tecnologies), la relació que s'estableix entre centre i família no sembla que es pugui veure influenciada en prendre cap direcció, ni evolucionar de cap manera tot i estar en la mateixa realitat tecnològica. És aquesta correlació del tot certa? S'està ajudant a que les famílies formin part del procés educatiu dels seu fills i de les seves filles? Trobo que s'hauria de mirar més quin és aquest estat dintre del nou model d'aprenentatge i d'educació, prenent com a referent les Comunitats d'Aprenentatge, que poc a poc es van desenvolupant en el context espanyol.
ResponderEliminarMiquel T.