Com a plasmació de l'Open Education, les pràctiques educatives obertes (OEP) inclouen d'una banda la creació, l'ús i la reutilització de recursos educatius oberts (OER),
però també l'intercanvi de pràctiques docents i pedagogies. Tot i que
avui són encara pocs els educadors que fan ús d'aquestes pràctiques
obertes, la major part d'ells coincideixen en reclamar més suport institucional per a desenvolupar i perfeccionar quatre dimensions estretament vinculades a aquest tipus de pràctiques.
La
necessitat d'equilibrar privacitat i apertura és un debat que al Màster
de Formació del Professorat hem abordat en diferents ocasions (per
exemple durant les reflexions sobre les TIC o les xarxes socials dins
l'aula). Per a una consolidació de les OEP
s'exigeix una major teorització i una anàlisi crític de la complexitat
i els riscos de l'apertura. Cal també desenvolupar alfabetitzacions
digitals per possibilitar l'accés de tothom, o almenys d'una ampla
majoria social a aquest coneixement obert, ja que la manca d'habilitats
digitals pot suposar una barrera que tanqui aquestes pràctiques a
determinats col·lectius.
Com bé destaca Catherine Cronin l'apertura és una característica inherent a l'educació, donat que l'educació consisteix a
compartir el coneixement. Així, és necessari valorar l'aprenentatge
social i aprofitar les eines que es fan servir als intercanvis oberts
per fer més efectiu l'aprenentatge i, a la vegada, millorar l'accés a la
informació d'altres persones. Aquells que practiquen l'ensenyament
obert apunten també la necessitat de desafiar les expectatives
tradicionals del paper docent, és a dir, d'anar més enllà del rol docent
com a transmissor de coneixements i passar a una docència-guia on
l'alumne guanya autonomia i l'aprenentatge resulta més significatiu.
 |
| By Ugo.eccli (Own work) [CC BY-SA 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], via Wikimedia Commons |
En
relació a l'educació, el concepte d'apertura pot tenir diferents
interpretacions, des d'aquells que consideren obert allò que suposa un
recurs gratuït per a l'usuari, passant pels que entenen l'apertura com
una admissió oberta a la qual qualsevol persona pot accedir sense
inscripció ni exigència d'un nivell de coneixements previ. L'apertura es
pot entendre també com la llibertat per a accedir i modificar recursos compartits fins a arribar a crear nous materials a partir d'ells, perquè
les pràctiques educatives obertes no consisteixen només a compartir continguts sinó també processos de creació, d'aprenentatge.
La utilització de les OEP
genera preocupacions raonables en els docents que reflexionen sobre el
pes excessiu que poden representar les xarxes socials dins l'entorn
d'aprenentatge dels estudiants o sobre la manca de certesa sobre el
valor pedagògic de les OEP.
Però els beneficis assenyalats per aquells que han experimentat amb
aquestes pràctiques són més nombrosos que els obstacles identificats.
Així, a les OEP
es detecta una major connexió entre la teoria i la realitat
contemporània, major connexió entre qui produeix i qui comparteix
continguts, la possibilitat per als alumnes de convertir-se en part de
la seva futura comunitat professional i l'oportunitat de compartir el
mateix treball amb audiències reals.
Podem considerar l'educació
oberta com l'horitzó de les actuals tendències pedagògiques i com l'eix
vertebrador del Màster de Formació del Professorat.
Els seus fonaments s'integren perfectament des de l'òptica de la
inclusió i l'atenció a la diversitat, ja que la flexibilitat de
l'educació oberta permet oferir una atenció més individualitzada.
L'esperit de l'educació oberta (sovint apropada per les TIC) s'intueix
també a metodologies didàctiques descobertes a altres assignatures com
el Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) o a estratègies que no hem abordat en aquest màster però hem conegut mitjançant altres formacions de l'UIB: és el cas de la programació multinivell.
El nostre artefacte OER és: Kahoot!
El nostre artefacte OER és: Kahoot!
