 |
| Imatge1: Font Pròpia |
Confrontant els conceptes d’entorn personal d’aprenentatge i
autoregulació hem observat que cadascuna de les fases de l’aprenentatge
autoregulat (SRL) assenyalades per Zimmerman i Moylan (2009) estan contingudes en
els tres estadis del Personal Learning Enviroment (PLE). Els mecanismes psicològics descrits per
aquest autors sobre el procés de control de l’autoaprenentatge es poden veure
reforçats o complementats per les eines integrades a l’entorn individual
d’aprenentatge que, actualment i en gran mesura, són eines digitals. A més de
facilitar l’aprenentatge individualitzat i autoregulat també ens possibiliten completar i perfilar
les nostres creacions així com compartir-les amb altres persones.
Hem considerat l’esquema d’arbre com la forma més visual de representar les
diferents possibilitats i usos de les
múltiples eines digitals que fem servir en els nostres aprenentatges i en les
quals convergeixen els dos marcs de referència creuats.
En primer lloc evidencia que bona part de les eines que cadascuna de
nosaltres utilitza habitualment, es poden fer servir en diferents moments del
procés d’aprenentatge i amb objectius diversos. Individualment podem fer servir
una mateixa aplicació amb finalitats diferents obtenint bons resultats i, quan
treballem en grup, ens permeten polir la feina en comú.
Tot i així, a l’intercanvi d’impressions amb els altres grups, hem trobat eines que cap de nosaltres feia
servir i que ens poden resultar útils en el futur. Un exemple són les eines
relacionades amb la part visual i d’edició d’imatge que empren altres companys
més dedicats a les arts gràfiques (Pack Adobe o Illustrator). Altre exemple són
els fòrums que serien una bona forma de mesurar la qualitat de la nostra tasca
abans de presentar-la, de tenir referències concretes o aconseguir perspectives
diferents sobre un mateix assumpte. Tampoc tenim massa consideració del temps durant
les nostres rutines d’estudi i creiem que podríem millorar si féssim ús del
cronòmetre com a part de la planificació d’aquestes.
Amb la divisió de les diferents eines en funció de la seva aplicació feta
durant aquesta experiència de metacognició arribem a la conclusió que, malgrat
moltes d’elles es poden utilitzar a les diferents fases de l’aprenentatge, les
relatives a xarxes són elements útils a qualsevol moment del PLE o de l’SRL, ja
que donen la possibilitat de cercar, construir i compartir informació. El
Whatsapp n’és un exemple, el fem servir sovint per a planificar les tasques de
desenvolupament dels treballs grupal i d’autocontrol dins el procés de creació
de continguts i, evidentment, en el moment de compartir.
Aquesta pluralitat de funcions la trobem també en eines com Twitter,
Telegram, Youtube o Instagram, mentre que eines més específiques com l’entorn
Office, els correctors en línia, només les utilitzem en determinades fases del
procés d’aprenentatge fent un ús concret i més reduït. Així, eines com Twitter
o Whatsapp, inicialment no concebudes per a l’aprenentatge, han acabat tenint
més protagonisme en l’adquisició de coneixements que altres específicament
creades per a tasques intel·lectuals com és l’Office.
Cal assenyalar que l’ús dels entorns d’aprenentatge virtuals en la formació
d’adolescents comporta una sèrie de riscos (distracció, addicció, ús
incorrecte, etc.) dels quals és necessari protegir-los dotant-los d’un esperit
crític. Per això la selecció d’eines i moments adequats dins aquest procés ha
de ser responsabilitat del docent que haurà de determinar com, quan i amb quina
finalitat es poden emprar. L’ús de les xarxes socials estarà limitat pels
paràmetres legals que assenyalen l’edat mínima per enregistrar-se i les
recerques online haurien de ser vigilades i restringides a àmbits prèviament
acordats. Això implica una considerable adaptació de les metodologies
educatives en aquest context.
